Glossa al bon amic Josep Maria Ubiergo (+ 16 de maig de 2019)

La Dolors, aquest dijous, va demanar-me que si volia adreçar-vos unes paraules en aquest comiat del Josep Maria i evidentment he accedit. No podia ser d’una altra manera, de fet em considero honorat de poder-ho fer i també un privilegiat. Per dos motius, un el de poder homenatjar al Josep Maria i el segon per poder agrair-li públicament tot el que hem viscut i compartit, que no ha estat poca cosa.

Tancat a l’estudi, acompanyat pel silenci de la nit, davant l’ordinador, quan la família ja dorm, he cercat la manera de fer aquell text perfecte, magistral, l’ocasió s’ho val és el comiat d’un bon amic. Però no, les paraules avui no rajen com haurien de rajar i tot sembla que el text magistral haurà d’esperar, no he estat capaç d’articular-lo, o potser no el faré mai, ves a saber.

Per altre banda recordant els bons i mals moments viscuts que de tot hi ha, he pensat qui sóc jo per adreçar-me a vosaltres?, i des de quina perspectiva?. Entre nosaltres hi ha tantes espiritualitats com persones som aquí presents, diferents confessions, d’altres seran ateus, agnòstics, catòlics practicants, d’altres per tradició familiar…. La cosa es complica massa.

Però finalment crec que he trobat una solució, sobretot per mi. Sóc dels que estic convençut que vivim en una societat poc expressiva, reprimida en el terreny de l’afectivitat, Ens petonegem poc, ens costa molt dir-nos que ens estimem, i les abraçades van a preu d’or. Us diré un secret, el Josep Maria i jo érem d’abraçar-nos quan ens trobavem i ho feiem des d’una sinceritat profunda, eren abraçades reconfortants i regeneradores.

Per tot això he arribat a la conclusió que, avui i aquí, no us he d’adreçar cap paraula a vosaltres. En canvi sí que crec que tinc el deure d’adreçar-me al Josep Maria, a l’Ubiergo. Per que teniem una cita pendent, qui sap si a Barcelona, a Pineda o ves a saber on, però mai hagués pensat que el destí ens tenia reservat que fos ara i aquí, en aquest escenari.

I com que el Josep Maria era una persona d’una correcció exquisida he decidit escriure-li una carta i no una carta qualsevol, una carta formal, com aquelles que només ell sabia fer i que jo escriuré amb les paraules que emanen des de l’estimació sincera, del respecte i el reconeixement.

Diu així:

Barcelona 16 de maig de 2019

Estimat i benvolgut Josep Maria,

He sabut que aquest dijous pel matí has iniciat un viatge, el gran viatge. A tu sempre t’ha agradat anar amunt i avall i descobrir món. M’ha sabut greu no poder-me acomiadar personalment i més tenint en compte que teníem una cita pendent on ens havíem d’explicar tantes coses.

Ja que no ha estat possible he decidit tirar pel dret i escriure’t aquesta carta. Una carta curiosa, no se l’adreça on enviar-la i en canvi tinc la certesa de que t’arribarà. Sense sobre, sense adreça, ni segell, te mèrit la cosa.

Vull explicar-te que has estat i ets una persona important, i que els que ens quedem et trobarem a faltar.

I posa’ts a sincerar-nos, també vull dir-te que en la teva persona sempre hi he vist aquells valors, aquells principis, i aquelles característiques que em fan admirar una persona i tu les reuneixes quasi totes. En relacionaré només algunes.

Per exemple, la passió, viure apassionadament, ningú pot negar-te que les coses les has viscut amb intensitat, fins i tot més d’una vegada amb rauxa.

La determinació, l’has sabut cultivar amb mestratge, ningú com tu per dir sí quan és sí, i no quan és no.

El compromís, només cal veure i repasar la quantitat d'iniciatives que has impulsat o que simplement t’hi has afegit i que amb la teva presència has contribuït de manera decisiva a tirar endavant.

L’honestedat i compte que aquest valor no és poca cosa ja que consisteix a comportar-se amb coherència i sinceritat amb un mateix i d'acord amb els valors de la veritat i la justícia. Tu precisament desbordes honestedat.

Podria continuar però penso que no cal, queda clar que sento per tu una profunda admiració, volia dir-t’ho i que ho sabessis.

Bon viatge amic i bona estada.

Visca la vida.

Amadeu Carbó i Martorell

PS: També vull que sàpigues que tinc una llista imaginaria de persones bones (que no te res a veure amb les bones persones) fa anys que el teu nom presideix la llista.